L’article 15.4 de la Llei 35/95, d’11 de desembre, d’ajuts i assistència a les víctimes de delictes violents i contra la llibertat sexual, estableix els drets d’informació jurídica de les víctimes sobre la possibilitat d’obtenir-ne, en el procés penal, la restitució dels danys, el benefici de justícia gratuïta, el lloc i la data de celebració del judici i la resolució, hagi o no exercit l’acció penal. Les víctimes d’accidents de trànsit no poden ser considerades de menor categoria que les del delicte, per tant, aquest dret, és clar, també és per a aquestes!
Les autoritats fan un atestat de l’accident de trànsit en cas que hi hagi víctimes amb lesions. Si les lesions són greus o hi ha morts, es qualifica inicialment com a presumpte delicte contra la seguretat viària i es remet directament al Jutjat de Guàrdia del lloc dels fets.
Algunes de les dades importants que apareixen a l’atestat són:
Obtenir una còpia de l’atestat és un dret i, en els casos on es discuteix la culpa de l’accident, pot ser fonamental conèixer l’opinió tècnica del cos policial per decidir si cal encarregar una reconstrucció a un enginyer especialitzat en la matèria.
En cas de patir un accident, davant de qualsevol molèstia o dolor, és fonamental ser atès en un centre mèdic o hospitalari i que es diagnostiquin adequadament les lesions sofertes.
El lesionat té dret a l’informe d’urgències i, en cas d’hospitalització, a l’informe d’alta hospitalària on ha de constar el diagnòstic, el tractament mèdic, el període d’hospitalització i el tractament necessari a l’alta. En cas de seguir tractament mèdic posterior, al moment de l’alta definitiva, el lesionat ha de rebre l’informe mèdic d’alta definitiva on igualment es farà constar el tractament seguit i la situació en el moment de l’alta, especificant el més concretament possible, les limitacions o problemes que resten, si n’hi ha. És molt recomanable disposar no només de l’informe d’alta, sinó també dels diferents períodes del seguiment, tant mèdics com de rehabilitació si n’hi ha. A més, d’acord amb la legislació sanitària, tot pacient té dret a obtenir còpia de la seva Història Clínica.
Els informes són fonamentals per acreditar les lesions i seqüeles i poder reclamar els drets indemnitzatoris i sanitaris de tota víctima.
La víctima d’un accident de trànsit disposa d’un termini legal per comunicar l’accident a la pròpia asseguradora de set dies.
En cas que no es pugui comunicar en aquest termini, cal indicar les causes que justifiquen el retard. La declaració d’accident es pot fer per qualsevol mitjà que permeti acreditar la comunicació pel que és important conservar el justificant, i ha de contenir les màximes dades possibles de l’accident, la indicació de la causa a la columna central, a quin dels conductors és imputable i si hi ha lesionats, lleus en aquell moment.
La companyia del vehicle responsable de l’accident està obligada a realitzar una oferta d’indemnització en el termini de 3 mesos des de la reclamació del perjudicat, per la qual cosa és fonamental conèixer com i en quina manera fer aquesta reclamació.
Tota víctima o perjudicat en un accident de trànsit, la culpa del qual no sigui atribuïda en exclusiva, té dret a una indemnització. Les indemnitzacions a les víctimes d’accidents de trànsit són a càrrec de l’assegurança obligatòria de l’automòbil i del Consorci de Compensació d’Assegurances, i es quantifiquen des de l’any 1995 d’acord amb el Sistema de valoració de danys personals de la Llei sobre Responsabilitat Civil i Assegurances a la Circulació de Vehicles de Motor, aprovada pel Reial Decret 8/2004, de 29 d’octubre, conegut col·loquialment com el Barem d’accidents de trànsit.
El sistema legal reconeix la condició de perjudicats a les víctimes quan pateixen lesions temporals o seqüeles permanents. En els casos més greus, els familiars més propers que veuen substancialment modificades les seves vides per l’assistència que necessita el perjudicat, tenen dret a ser indemnitzats pel dany moral, encara que sigui la víctima l’única legitimada per a la seva reclamació.
En cas de mort de la víctima, el sistema de valoració atorga la condició de perjudicats amb dret a indemnització a:
El sistema de valoració contempla com a categories indemnitzables:
per indemnitzar el dolor i patiment derivat de l’accident que, en cas de mort, correspon als familiars.
per indemnitzar les seqüeles anatòmiques, funcionals i el perjudici estètic.
per indemnitzar la quantificació de pèrdua d’ingressos passats i futurs.
per indemnitzar despeses d’assistència mèdica, farmacològica i hospitalària o d’enterrament i funeral.
de tercera persona, adequació de l’habitatge i/o vehicle i altres ajudes tècniques de grans invàlids.
Per poder accedir a aquesta indemnització, la víctima o els perjudicats en cas de defunció, han de formular la reclamació de danys i perjudicis. I ho poden fer per la via penal, formulant DENÚNCIA o QUERELLA si les lesions o la mort són conseqüència d’un fet constitutiu d’infracció penal. En cas contrari, la reclamació s’haurà de fer per via civil o administrativa en els casos de responsabilitat patrimonial de l’administració.
Els terminis de prescripció per a la reclamació són diferents segons si la reclamació és penal, que dependrà de la gravetat del delicte (de 6 mesos a 5 anys); o civil, en el que és de només 1 any, encara que ho poden ser també de 3, 5 o 10 en funció de criteris que van des de la matèria, el règim de responsabilitat o el responsable dels fets, qüestions totes d’altíssima complexitat jurídica i que han de ser estudiades per advocat especialista per evitar posar en risc els drets de la víctima. Els procediments de responsabilitat contra l’Administració pública tenen un termini de prescripció bàsic d’un any.
Iniciat un procediment d’ofici via penal per un presumpte delicte contra la seguretat viària, és igualment necessari que el perjudicat lesionat, els seus representants legals o familiars propers, o els perjudicats per mort en accident, interposin la reclamació dins aquests terminis.
En aquests casos és convenient comparèixer en el procediment amb advocat i procurador com a acusació particular per a l’exercici de les accions penals i civils contra el/s responsable/s de l’accident i asseguradora/es, encara que en tot cas, el Ministeri Fiscal, les exercirà com a acusació pública.
Si la víctima compleix els requisits de concessió del benefici de justícia gratuïta, podrà designar un advocat d’ofici, però aquesta no és una bona opció si es vol tenir la garantia d’un servei especialitzat. La majoria de pòlisses de responsabilitat civil de l’automòbil disposen d’una cobertura per a la defensa jurídica, cosa que suposa que donen dret a designar un Advocat de la companyia o un particular especialitzat en la defensa integral a víctimes d’accidents a càrrec parcial de l’asseguradora.
La cobertura de defensa jurídica cobrirà els honoraris dels professionals la intervenció dels quals hagi necessitat en el procediment de reclamació de danys i perjudicis, llevat que sigui aplicable alguna clàusula limitativa acceptada expressament a la pòlissa.
Les víctimes han de saber que, en la gran majoria d’assegurances, hi ha el dret de lliure elecció d’advocat, per tant, caldrà comprovar quina cobertura econòmica li quedarà coberta per aquesta despesa.
